04/01

Història urbana de la plaça Castella

Arrel d’un projecte que estem duent a terme per realitzar petites millores a la plaça Castella hem fet una mica de recerca històrica per entendre aquest espai urbà. És una de les principals portes d’entrada al Raval des del seu inici, quan hi havia la porta de Tallers. Malgrat això molts desconeixem perquè és com és, què hi ha i com funciona. Com que no hem trobat res similar a internet, ens hem animat a compartir-ho a la nostra web.

Aquest espai formava part d’un dels extrems de la ciutat medieval, un cop construïda la muralla que va encerclar el Raval. En el plànol de 1806 i en la superposició que ofereix la Carta Arqueològica de Barcelona es pot veure com estava situat a tocar del baluard de Tallers, on avui hi ha la plaça Universitat.

Al segle XVIII s’hi va construir un convent dels Pares Paüls de la Missió. A conseqüència de les desamortitzacions l’edifici va esdevenir primer fàbrica de tabacs i des de 1840 Hospital Militar. Durant els dos primers anys del franquisme va allotjar presos republicans malalts, sota el nom de Depósito de Prisioneros de Guerra de Tallers. El desembre de 1942 l’hospital va quedar clausurat i tots els interns i el material sanitari va ser traslladat al nou Hospital Militar de Vallcarca.

1915 Interior de l’Antic Hospital Militar. Foto de Josep Salvany.

Tot seguit, la titularitat de l’edifici va passar a ser de l’administració municipal, que va convocar un concurs públic per enderrocar-lo. L’única dependència que es va salvar de la piqueta va ser la capella barroca de 1720 decorada pel pintor francès establert a Barcelona Joseph-Bernard Flaugier. De l’espai resultant en va sortir una plaça rectangular, inaugurada el 12 d’octubre de 1943, que l’ajuntament franquista va batejar com a Plaza Castilla, nom que s’ha mantingut fins avui. Això explica aquesta posició central i desalineada amb la resta dels edificis que té avui en dia l’església. La façana es va completar amb la construcció de la torre esquerra i l’adhesió d’un tram del claustre en forma de porxo.

Inauguració de l’església el 1947 (a la imatge encara no s’ha afegit el porxo recuperat del claustre)

A l’altra banda va haver-hi la fàbrica El Vapor de la firma Bonaplata, Vilaregut, Rull i Cia dedicada als teixits, filats i metal·lúrgia, devastada per un incendi provocat el 1835. Sobre les seves restes s’hi va construir el recinte fabril de L’Au Fènix, dedicat a l’activitat metal·lúrgica. L’Au Fènix va ser la fàbrica més gran i més important de les edificades a la ciutat. L’any 1855 la fàbrica d’Esparó s’integrà a la societat Tous, Ascacívar i Cia, donant lloc a La Maquinista Terrestre y Marítima, SA. Durant la dècada de 1860 la fàbric tancà i s’enderrocà per permetre la construcció de l’Eixample, i l’obertura del carrer de Gravina.

Enderroc del baluard de Tallers el 1856, on es pot veure la fàbrica.

A finals dels anys 60 es va dur a terme un ajardinament de la plaça i es va afegir un aparcament subterrani. L’espai públic va canviar de nou a principis dels anys 2000 amb una reforma d’Urgell Arquitectes que es va inaugurar el 2008,.

Si mirem als edificis del carrer Tallers destaca un antic cinema. Va obrir el 1962 sota el nom Petit Pelayo, i era el germà petit del cinema accessible des del carrer Pelayo. Finalment es va incorporar com a sala del que acabarien sent els Cinemes Lauren Universitat, tancats el 2015.

A l’extrem baix de la plaça s’hi aixeca l’edifici Luminor. Unes oficines dels anys 50 en forma de “L” de l’arquitecte Josep Soteras, que als anys 60 va ser modificat per José Antonio Coderch. Aquest edifici allotjava la revista satírica El Papus que l’any 1977 va patir un atemptat per un grup d’extrema dreta, on va resultar mort el conserge. Casualment l’any 1984 l’oficina de l’INEM, situada on avui hi ha la botiga de roba Ohlala Plaza, va ser l’escenari d’un altre atemptat. Aquest cop fou l’organització independentista Terra Lliure, sense causar víctimes mortals. L’edifici tenia fins ara una façana molt degradada que ara s’està rehabilitant. Rere seu, al carrer Torres i Amat, trobem el cèlebre Dispensari Antituberculós dels arquitectes del GATCPAC.