Exposició del City-to-City FAD Award

Escenografia i exposicions

ANY: 2015

EMPLAÇAMENT: Museu del Disseny, Barcelona

COL.LABORADORS: Natxo Medina (Coordinació), WWB (web i programació), El Globus Vermell (Deriva), NascoITC (hardware), Santa&Cole (atrezzo), Moritz (cátering), MarcMartí (impressions), cartells de MAKEA, Ou dú, Negrescolor, Patossa i La Ciutat Invisible

Lacol hem sigut els encarregats de dissenyar i produir una exposició que expliqués el passat-present-futur del premi City-to-City FAD Award. Un premi que mira de reconèixer iniciatives ciutadanes internacionals que milloren i construeixen entorns habitables. És una exposició que viatjarà a les ciutats que han estat premiades i que pot ser acollida per qualsevol ciutat que espontàniament estigui interessada. Així doncs, havíem de mostrar la idiosincràsia del premi, alguns projectes premiats i el canvi de rumb que vol agafar a partir d’ara.

Els factors de replicabilitat i accessibilitat de l’exposició han marcat molt els criteris amb els que l’hem dissenyada. La idea original és “empaperem la ciutat”. L’encartellat és un mitjà d’expressió econòmic que no requereix de nova infraestructura i que, a nivell tecnològic, es pot dur a terme en qualsevol part del món. Per tal de poder comunicar amb força l’imaginari que gira al voltant del “dret a la ciutat” vam decidir encarregar a 5 dissenyadores la il·lustració de 5 frases/cites de pensadores urbanes. Els cartells han estat l’objecte principal d’aquesta escenografia.

L’encartellat ha estat possible gràcies a la gent voluntària que es va mobilitzar per tal de poder dur a terme l’acció que es va desenvolupar als carrers del Poblenou. L’accés a les infraestructures publicitàries està monopolitzat per les grans marques i sense recursos es torna un circuit inaccessible tot i estar en la via pública. Així doncs, per tal de seguir amb el criteri d’inclusió es va decidir de fer-ho d’aquesta manera. A més, és molt més divertit així, en bona companyia.

Paral·lelament es van construir dos elements molt senzills per a ser encartellats i convertir-se en fita i reclam de la exposició en llocs ben visibles.

La tercera pota és la exposició, que va tenir lloc a l’espai central del D-Hub Barcelona. Seguint amb el criteri amb el què es va dissenyar aquest espai, es tracta d’un “espai semi-públic” que vol comunicar la Plaça de les Glòries amb el Carrer d’Àvila i per tant fer de lligam entre els dos teixits urbans. Hem volgut “embrutar” les seves parets per a, en la mesura del possible, recordar que hauria de ser un espai més accessible a la ciutadania.

Hem volgut recollir tota la documentació generada pel premi i transformar-la en una eina útil i oberta a tothom, així doncs s’ha desenvolupat una pàgina web on el mapeig d’aquestes iniciatives i un eix cronològic amb tots els passos, reunions, encerts i fracassos de la pròpia exposició han quedat recollits. Meta-exposició!

La inauguració va ser el 30 de novembre i va tenir forma de deriva pel barri per acabar dins del D-HUB amb una petita ponència del president del premi, que aquest any és el Francesco Tonnucci a qui estem molt contentes d’haver pogut conèixer.

En definitiva hem volgut reclamar la capacitat de ser espontànies en el medi en el què vivim. Gràcies al FAD per haver pensat en nosaltres, i recordar que tothom pot convertir-se en antena d’aquest premi i proposar iniciatives educadores de ciutat per a la convocatòria del 2016.

Tot el material fet servir en aquest encàrrec, un cop desmuntat, ha sigut portat als projectes de Can Batlló  i Calafou  on gaudeixen de segones vides, allargant així el cicle vital d’aquests materials i recolzant aquest tipus d’iniciatives.

L’equip informàtic que s’ha fet servir a l’exposició ha sigut cedit per Nasco ICT, una ONG que s’encarrega de recollir equips i reparar-los per a enviar-los després a centres docents de Ghana.