Habitatge 3 generacions

Obra

ANY: 2016

ANY D'EXECUCIÓ: 2017-2018

EMPLAÇAMENT: Sant Esteve de Palautordera (Barcelona)

SUPERFÍCIE: 260m²

COL.LABORADORS: Cristina Ros (arquitecta), Arkenova SCCL (instal·lacions), Societat Orgànica (consultoria energètica)

El lloc
El terreny se situa al centre d’una terrassa al·luvial amb un pendent molt suau, del 0.8%, cap a sud-est. A est i oest hi ha petites valls i crestes paral·leles a la pendent de la plana que pertanyen a les faldes del Montseny i hi trobem el massís a nord.
El riu Tordera, la riera de Vallmanya i el torrent del Reguissol recorren la plana de nord-oest a sud-oest, en forma de petites valls molt pronunciades, profundes i amb vegetació molt exuberant. Part d’aquesta terrassa també s’hi conrea cereals, vergers i petits horts. La zona es troba ubicada al nord-est del nucli antic del municipi.

El programa
El condicionant més característic d’aquest projecte, era que en el mateix habitatge hi conviurien tres generacions i per tant, havíem de garantir que hi pogués haver un espai amb certa independència i que, a la llarga, sense grans intervencions es poguessin reconvertir algunes estances per incorporar-se a la mateixa unitat habitacional.
Per altra banda, també s’havien de complir les necessitats pròpies per garantir les dinàmiques de les usuàries i la tipologia d’espais que volien.

  • La planta es distribueix en dues franges asimètriques en direcció longitudinal: la franja orientada a sud-est i la franja orientada a nord-oest.
    Franja sud-est, on se situen tots aquells espais que usem durant més hores: sala d’estar, cuina i habitacions, aquestes gaudiran de grans obertures relacionades amb el jardí.
  • Franja nord-oest, on se situen les circulacions, l’emmagatzematge i els banys; s’hi col·loquen obertures més petites que ens ajuden a controlar les pèrdues durant les èpoques més fredes de l’any.
    Transversalment hi ha les particions que ens permeten compartimentar els diferents contenidors.
    Cal afegir també una estructura metàl·lica que envolta la casa en tota la façana sud-est i part de la nord-est, com a element que farà de pèrgola a l’estiu per protegir del sol i ens permetrà tenir una terrassa i un accés independent a la planta superior

Estratègies energètiques per al disseny de l’habitatge
La principal estratègia a seguir ha estat disminuir la demanda energètica mitjançant l’arquitectura i els sistemes passius.

1/ S’ha treballat amb un volum el més compacte possible, partint d’una planta rectangular i una coberta a dues aigües; l’habitatge està aïllat per fora de manera continua per evitar els ponts tèrmics. La compacitat de l’edifici ens permet optimitzar en material de construcció i per la seva geometria -sumant-hi tot el l’aïllament- redueix les pèrdues energètiques.

2/ L’habitatge s’ubica al límit nord-oest de la parcel·la, essent aquesta la millor situació perquè les estances orientades a sud-est i sud, tinguin la major quantitat d’hores de sol a l’hivern; com que no hi ha massa profunditat entre les dues façanes transversals, els raig solars arriben a banda a banda del rectangle, escalfant quasi bé tota la planta construïda.
La protecció solar a l’estiu es durà a terme mitjançant persianes graduables per la cara de fora de les fusteries i també amb la col·locació de protecció solar lleugera a l’estructura metàl·lica instal·lada en aquesta façana.

3/ Per tal de poder refrescar l’habitatge durant les nits d’estiu, totes les estances poden gaudir de ventilació creuada, sobretot a les orientades a sud; a les habitacions, la secció que forma l’altell, on hi haurà una petita obertura, ens reforçarà a més a més el moviment d’aire.

4/ L’estructura es realitza amb fusta massissa contralaminada (CLT), seguint l’esquema d’estructura muraria. Els eixos perpendiculars a tot el llarg del prisma tenen unes llums d’uns 5,3 metres.
L’estructura horitzontal del forjat de planta primera i el de coberta també es resolen amb la fusta contralaminada, de manera que contribuiran a travar l’estructura treballant solidàriament els paraments verticals i horitzontals. Per altra banda, ens permetrà deixar paraments interiors vistos.
La construcció en fusta, per la seva lleugeresa ens permet minoritzar la fonamentació, reduint els moviments de terres i també el formigó dels fonaments.
Aquest material, pot ser desmuntat i també reciclat, el que redueix força el seu impacte al medi.