La Balma habitatge cooperatiu [en progrés]

Habitatge, Habitatge cooperatiu, Obra

ANY: 2017

CLIENT: Sostre Cívic

EMPLAÇAMENT: Carrer Espronceda 131-135, Barcelona

COL.LABORADORS: Projecte de Lacol i La Boqueria. Col·laboradors: Societat orgànica, PAuS, Arkenova

Projecte guanyador del solar del carrer Espronceda (Poblenou) del concurs públic de solars municipals destinats a habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Proposta per a La Balma (cooperativa Sostre Cívic) realitzada conjuntament amb la cooperativa La Boqueria.

Barcelona té només un 3% d’habitatge assequible i després dels últims increments del preu del lloguer deixa una mitja de 17’4€/m² . Necessitem alternatives. L’objectiu de les cooperatives és facilitar i garantir l’accés a un habitatge digne i assequible als seus socis, amb una quota màxima fixada segons convocatòria i legislació en el 7,82€/m². Ara tenim l’oportunitat de fer-ho possible.

Des d’un posicionament realista i atenent als recursos disponibles, es posa el punt de mira en la despesa inicial de la construcció i l’ús de l’edifici en la seva vida útil, pensant en la repercussió econòmica final de l’usuari. A més ens proposem que l’edifici actuï com un “refugi de pobresa energètica”, i que la despesa per obtenir el confort dels habitatges es redueixi més d’un 50%. Durant la fase de concurs s’ha fet una diagnosi socioeconòmica del grup d’habitants i un procés participatiu per treballar i arribar a aquesta proposta de consens, on l’usuari, la comunitat i jugui un paper principal, i l’edifici sigui la infraestructura que els acompanyi i els permeti evolucionar lliurement des de 3 àmbits socials: el barri, la comunitat, els habitatges.

Relació amb el barri

El Camí antic de València és un eix verd carregat d’equipaments pel barri. La cooperativa vol col·laborar com un equipament més d’aquest eix, compartint espais amb el barri i vol expressar la riquesa de la vida comunitària interior. Per això té l’accés principal, tots els espais comunitaris i les circulacions verticals a la façana nord, obrint-se al parc. Al carrer Espronceda hi dóna el local comercial i l’espai per entitats col·laborant a activar les plantes baixes d’aquest punt.

Estratègia mediambiental

L’estratègia principal consisteix en la reducció de la demanada en tots els consums de l’edifici oferint un bon confort climàtic i acústic equitatiu malgrat les diferents condicions de cada planta, per aquest motiu l’edifici respon amb una secció canviant.

L’objectiu l’assolim amb les accions següents:

  1. Compactació de les zones climatitzades, fent habitatges sobre aïllats, amb mínimes pèrdues energètiques. Els mesos freds es compta amb un recuperador de calor i els mesos calorosos amb bona ventilació creuada i una pell exterior de protecció solar al sud. Els espais de circulació queden oberts.

  2. Treballar una secció de l’edifici canviant, per una realitat canviant en les diferents plantes de l’edifici. Es busca màxima captació solar a les plantes 1, 2 i 3 i es protegeix les plantes 4 i 5 de l’excés de radiació.

  3. La passera a la façana d’Espronceda actua com a coixí acústic de les plantes baixes, i la passera a la façana interior actua com a protecció solar.

  4. Centralització de les instal·lacions per facilitar el manteniment, millorar l’eficiència dels sistemes i minimitzar costos.

  5. Infraestructura d’instal·lacions perfectible. Deixant previsió per a sistemes que en un futur puguin millorar l’autonomia de l’edifici. Des d’un inici hi haurà la infraestructura per a col·locació de plaques fotovoltaiques i les canalitzacions per a posar un sistema de recuperació d’aigües grises. Aquest sistema ens permet reduir molt la inversió inicial i deixar la inversió subjecte a les possibilitats de la cooperativa. Sigui a l’inici o quan baixi la càrrega financera dels primers anys.

  6. La climatització i generació d’aigua calenta sanitària es farà per mitjà d’un sistema de geotèrmia que permetrà assolit el confort amb el mínim cost energètic i impacte ambiental. Aquest sistema també els permet fer «free-cooling» i refrigerar els pisos durant els mesos càlids sense aportació energètica, només amb la circulació d’aigua refrescada pel mateix terreny.

  7. Climatització a partir de panells d’argila radiants. D’aquesta manera es treu el màxim rendiment a la geotèrmia amb un sistema que treballa a baixa temperatura. A més l’argila treballa com a material molt hidroregulant.

Circulacions i espais comunitaris

Del procés participatiu inicial s’extreu un programa d’espais comunitaris. Aquests són distribuïts en alçada en totes les plantes de l’edifici, prenent un caràcter diferent segons l’ús de cada espai. Hem volgut que els espais comunitaris i les circulacions potenciïn les relacions humanes, les trobades espontànies i les activitats de la cooperativa en tot l’edifici. A la planta baixa hi trobem la cuina-menjador comunitària, espai per bicicletes/taller obert al barri, el vestíbul i dos locals comercials donant al carrer Espronceda que gestionarà la cooperativa. A la resta de plantes es distribueix el programa de peces de petit format, potenciant les circulacions internes (sala polivalent, espai de lectura, habitacions de convidats, espai de cures i bugaderia). Finalment la coberta, totalment accessible, s’entén com l’espai exterior de la cooperativa. Una terrassa de més de 300m2 que les veïnes podran equipar amb horts productius, espai d’ombra i esbarjo. Les circulacions acompanyen sempre els espais comunitaris. Són espais oberts, ventilats i assolellats, volent dignificar aquests espais, sovint minimitzats, entenent-los com espais de socialització i de repòs.

Habitatges

L’edifici compta amb 20 habitatges, dels quals un es destinarà com a pis pont per a famílies en procés de reinserció social. Els habitatges es dissenyen a partir d’una retícula de peces de 16m² diàfans coincident amb l’estructura de fusta contralaminada. Aquestes peces permeten divisions i distribucions molt diverses, permetent a l’usuari decidir sobre els seus espais. Cada habitatge parteix una base de 50m² totalment equipada, corresponent a les tipologies petites (S). Aquesta unitat bàsica s’amplia amb una o dues peces, passant a ser tipologies M o L. Les peces que permet aquesta ampliació són espais gestionats per la cooperativa. Aquesta gestió permet una flexibilitat real del sistema, i els habitatges s’apropien d’ells de forma individual o compartida.

Construcció

L’edifici té 2 tipologies d’estructura que optimitzen les funcions de cada material, cost, rapidesa de construcció i impacte ambiental. En contacte amb el terreny i el carrer es planteja estructura de formigó armat (mínim material mineral). Pels habitatges i espais comunitaris es proposa estructura de fusta contralaminada, oferint confort, espais saludables i tenint un impacte ambiental molt positiu en el conjunt de l’edifici (material orgànic i lleuger).

És un edifici lleuger, on predominen els materials reutilitzables i desmuntables, que permet reduir la fonamentació i directament els materials d’origen mineral utilitzats en l’edifici.