El llibre de les bèsties: Història de la cadena tròfica

Escenografia i exposicions

ANY: 2015

EMPLAÇAMENT: Jardí Botànic de Barcelona

Proposta per al concurs organitzat pel Teatre Lliure el desembre de 2015

Disseny d’espai escènic i il·luminació: Núria Vila (LaCol)

Fitxa artística : Dramatúrzgia: Catalina Inès Florit | Direcció: Guillem Albà | Direcció artística: Jaume Madaula | Música i espai sonor: Berta Vidal | Vestuari: Sara Manzaneda | Tècnic: Arnau Vidal | Producció executiva: Irati Irulegi | Disseny:Albert Madaula | Fotografies: Marina Garrido

Repartiment: Berta Vidal SERP | Jaume Madaula LLEÓ | Catalina Inès Florit ELEFANTA | Georgina Latre GUINEU | Pep Pasqual GALL | Jordi Figueras BOU | Laura Pou LLEBRE

És lícit comparar, i no de manera metafòrica, (…)una ciutat amb una simfonia o un poema; són objectes de la mateixa naturalesa. Possiblement encara es pot precisar més, la ciutat se situa a la confluència de la natura i l’artifici (…). És a la vegada objecte de naturalesa i subjecte de cultura, individu i grup, viscut i somiat; humana per excel·lència”. Claude Levi-Strauss

La nostra proposta del Llibre de les Bèsties pren com a escenari el Jardí botànic de Montjuïc. Aquest cop treballàvem per la companyia Aflel, companyia que sempre ha volgut apostar per la línia de llocs teatrals no convencionals i és aquí on, també aquesta vegada, el seu interès s’ha centrat en les manifestacions teatrals dins el format site-specific que prenen com a escenari l’espai urbà.

Així doncs, no concebem la idea de lloc com un simple espai, la influència d’aquest en l’escena és un dels punts claus en la teatralització; creiem en la influència del lloc en els actors i la dels actors en el lloc, convertint-se ambdós en cossos en potencial d’acció. És important llavors, pensar en com l’artista escènic ha d’abordar un espai “en construcció”. Diem en construcció perquè es tracta d’un lloc on entren a jugar elements o cossos que influencien i participen en la història.

Generem un espai doncs, on es potencii el treball de convivència entre l’actor i els elements que l’envolten; l’actor amb l’espai.

El Jardí Botànic és clau per entendre l’obra. Per una banda perquè la història teatral té els animals com a protagonistes i amb ells la naturalesa pren força i presència. Per altra banda, ens interessa el fet que podem observar la ciutat de Barcelona al lluny i així jugar amb els límits auto-imposats entre la natura i l’ésser humà.

En aquest espai, la idea de La Naturalesa és tot el que la cultura no és. La natura és un lloc impredictible, sempre present i sense regles; és innata, hereditària i essencial i és el món físic sense intervenció humana. No obstant, som conscients que caiem en contradiccions; la noció mateixa de la vida silvestre i la natura verge és un fenomen culturalment construït, per això, no volem deixar de banda la idea d’una natura humanitzada.

Els espectadors, entrant en aquest espai es converteixen en part de la història. Ja ho feia Bernini en concebre l’espectador com un cos integrat en una gran massa, aquests processos dinàmics d’integració teatral, tenien en ment l’espectador com el nou actor que dóna sentit a l’espai simbòlic de la ciutat.