“Més de 12” habitatges de lloguer social

Projecte guanyador del concurs convocat per l’Ajuntament de Granollers

En un moment en què moltes persones tenen greus dificultats per accedir a un habitatge, veiem imprescindible esgotar l’edificabilitat per construir el màxim d’habitatges socials per Granollers. Proposem uns habitatges que van més enllà de subministrar una superfície habitable. Volem que l’edifici sigui un cohesionador social, que eviti situacions de pobresa energètica i que aposti per altres models de mobilitat alternatius. Volem donar més als usuaris, per també poder rebre més, amb una major corresponsabilitat que en millori el funcionament i la gestió. Que el projecte sigui un referent de com han de ser els habitatges públics de lloguer.

El projecte vol recuperar una certa “vida de poble”, quan sabíem compartir moments quotidians de la vida. En un moment on la idea de família com a nucli íntim de suport es dilueix, i emergeixen problemes d’aïllament i solitud, necessitem construir altres suports. Destinem l’espai més privilegiat de l’edifici, la coberta, a dotar-lo de noves infraestructures comunitàries, per a vides més sostenibles.

En habitatges socials, amb usuaris amb rendes baixes, resulta especialment important aconseguir uns subministraments d’energia molt ajustats perquè el cost d’accés a l’habitatge no es dispari. Dissenyem un edifici amb una demanda d’energia gairebé nul·la gràcies a estratègies de bioclimatisme i la cobrim amb una aportació important d’energia renovable fotovoltaica i geotèrmia, sense cap cost final pels usuaris. Aconseguim que els usuaris disposin d’un 50% més de places d’aparcament de bicicletes, fins a 3 per habitatge, amb connexió elèctrica. Tot i situar l’aparcament al soterrani, en facilitem l’accés amb l’ascensor i l’escala d’un sol tram, amb amplada suficient per a col·locar un raïl a l’holandesa.

A carrer busquem una façana molt urbana, amable, que minimitza obertures en ser orientació nord i cedeix el protagonisme a l’escala, que divideix l’edifici en dues parts i permet connectar visualment el carrer amb els accessos als habitatges. Per preservar la intimitat dels habitatges de planta baixa es realitza una façana més profunda que permet col·locar vegetació. A la façana interior es busca la connexió amb l’exterior, amb grans obertures i àmplies terrasses i jardins.

Aconseguim realitzar els 12 habitatges i que tots tinguin una superfície computable superior a 60 m² gràcies a un nucli vertical reduït i no necessitar un pati interior, que hauria de ser de 14 m² per ventilar-hi habitacions. Apostem per destinar la coberta a espais comunitaris, en comptes de sobreàtics que facin els habitatges més grans a la planta superior. Repercutint aquests espais comunitaris als habitatges, obtenim una superfície mitjana d’habitatge de 79 m². Si parlem de disponibilitat d’ús, estem aconseguint que cada habitatge disposi de 190 m².

Repetim les quatre plantes pis iguals, amb 3 habitatges per planta, que es complementen amb els espais comuns i comunitaris del soterrani i la coberta. Intensifiquem així l’ús de l’escala, que aconseguim que resti oberta en totes les plantes. Aprofitem tota la superfície disponible per situar l’aparcament de bicicletes, les instal·lacions centralitzades i 12 trasters, molt útils quan l’habitatge és temporal. Usos que alliberen els habitatges d’alguns elements molestos pel que fa a sorolls i ocupació d’espai.

Recuperem la coberta per un ús més col·lectiu i per gaudir del sol i el cel. Per un costat, hi traslladem el cicle de rentada de la roba amb l’espai d’estendre col·lectiu i la bugaderia, que disposarà d’una aplicació per a reserva-la. A la resta d’Europa és una pràctica comuna, que permet passar de 12 rentadores individuals a 1 o 2 industrials, amb un estalvi de cost i manteniment importants. Per l’altre, generem un espai polivalent vinculat a una gran terrassa orientada a sud. Espai per a diversos usos: espai de joc pels infants, celebracions, descans, hort urbà…

Fixem un ordre molt clar a partir de l’estructura murària de fusta. Dividim les plantes en quatre franges iguals paral·leles a la façana i les subdividim segons les seves necessitats en 3, 4, 5 o 7 espais que acaben d’articular l’edifici i les tipologies. Es dissenya una tipologia que va de façana a façana, amb dues habitacions, ubicada a les mitgeres i una tipologia més petita al centre, amb una habitació, i que aconsegueix ser passant gràcies a l’escala semi-exterior. Totes les tipologies disposen d’un rebedor d’accés per donar privacitat i un seguit d’estances concatenades que busquen ampliar les visuals i que tots els espais de pas tinguin programa. Totes les estances a façana disposen d’un espai exterior propi.

La vocació de crear un edifici inclusiu, que trenqui els rols tradicionals i generi noves dinàmiques domèstiques, ens porta a treballar en les tres escales de l’edifici:
1) es dissenyen unes circulacions sense retranquejos i obertes a l’espai públic, que donen seguretat.
2) els espais comunitaris de la coberta permeten unes millors condicions en dos aspectes fonamentals de les tasques domèstiques com són el cicle de la roba i la criança dels infants.
3) en l’àmbit més privat, els habitatges tenen una estructura desjerarquitzada pel que fa a les habitacions i a les tasques reproductives, sense subordinació a altres usos. La cuina al centre agafa la màxima visibilitat i relació amb el menjador, la sala i els espais exteriors, passant a ser l’espai que articula tots els usos. Es posa molta atenció en dotar els habitatges d’uns espais generosos d’emmagatzematge: els trasters, un espai específic a cada habitatge i un distribuïdor ampli. L’espai de rentadora, que exigeix el Decret d’habitabilitat tot i tenir la bugaderia, s’utilitza com a reserva pel rentaplats a la cuina, per optimitzar les instal·lacions.

A l’hivern reduïm la demanda de calefacció al mínim aprofitant la captació solar directa de l’orientació sud amb grans obertures, sense interposar una galeria que, en aquest cas, en complicaria la gestió i incrementaria els costos. Es dissenya una bona inèrcia tèrmica als paviments i una envoltant amb bons aïllaments i sense ponts tèrmics. Per últim, les ventilacions mecàniques es dissenyen per una gestió directa de l’usuari. En canvi a l’estiu aconseguim eliminar totalment la demanda de refrigeració amb el ràfec de les terrasses, proteccions solars mòbils i molt bona ventilació creuada. La resta es cobreix amb ventiladors de sostre i aprofitant el sistema de geotèrmia amb free-cooling amb el terra radiant.

Cobrim el 100% de la demanda d’ACS i calefacció amb un sistema centralitzat de producció amb geotèrmia i fotovoltaiques. Apostem pel terra radiant per treballar amb baixa temperatura i el seu bon comportament refrigerant pels estius, que cada vegada seran més exigents. La gestió eficient de l’aigua serà cada vegada més imprescindible, i per això proposem estratègies per disminuir al voltant del 60% del consum d’aigua potable, gràcies principalment a la reutilització dʼaigües grises per inodors i la instal·lació dʼaparells de baix consum. Aconseguim també el retorn de 150.000 L d’aigües pluvials al medi per infiltració al subsòl. La gran aposta del projecte és construir l’estructura portant amb panells industrialitzats de fusta contralaminada CLT. Amb un sol material que tanca cicle, optimitzem l’element que suposa el 40% de l’impacte dels materials d’un edifici.