LaCol ha estat seleccionada per dinamitzar els debats del Pla municipal al districte de Sants-Montjuïc. També estem dinamitzant tots els debats en matèria d’habitatge a la ciutat de Barcelona en relació amb el Pla d’Habitatge Digne 2016-2026. El Pla municipal s’elabora a l’inici de cada mandat i estableix les línies prioritàries, els objectius i les actuacions de l’acció del govern. És, per tant, el full de ruta municipal que orienta quin model volem per la nostra ciutat. L’Ajuntament de Barcelona obre un procés de participació ciutadana per construir, pensar i debatre entre tots i totes les actuacions i prioritats dels propers tres anys. Un pas endavant en la construcció col·lectiva d’una ciutat més justa i democràtica.

Podeu registrar-vos a decidim.barcelona, la plataforma de participació digital de l’Ajuntament de Barcelona. És molt senzill i si viviu a Barcelona podreu donar suport, comentar i proposar les mesures del Pla Municipal fins al 9 d’abril. També podeu trobar totes les cites presencials aquí, a les que us convidem a venir.

El principal objectiu d’aquest procés és fer a la ciutadania protagonista dels processos de construcció col·lectiva de la ciutat.

Us volem convidar a la presentació pública del projecte Coòpolis, Espai d’Iniciatives de l’Economia Social de Can Batlló, que tindrà lloc el proper dia 30 d’abril de 2015 a les 18.30h a l’Auditori de Can Batlló, al C/ Constitució 19 de Barcelona.

Coòpolis és un projecte que pretén impulsar i donar suport i assessorament a la creació de projectes de l’economia social i solidària, amb voluntat d’assolir una escala territorial d’àmbit de ciutat.

Es tracta d’un projecte promogut pel veïnat, diverses iniciatives de l’economia social i per part de l’administració pública, desenvolupant-se per a ser ubicat a una de les naus del recinte de Can Batlló.

A l’acte hi intervindran:

• Hernan Córdoba-Mendiola,
  coordinador del projecte, La Ciutat Invisible SCCL
• Jordi Estivill,
  membre de la Xarxa d’Economia Solidària
• Lali Daví,
  membre de La Col SCCL
• Enric Jara,
  membre de la Plataforma Can Batlló és pel Barri

Aquest mes d’abril emprenem la recta final de la construcció de la Casa Globus, la casa de la Yol, el Carles, l’Albert i la nouvinguda Lila.

Ja hem iniciat les darreres tasques interiors després d’haver fet el replanteig de les portes, la preinstal·lació elèctrica, l’enguixat de les parets, el recrescut del paviment, la col·locació del paviment i l’enrajolat dels banys.

Per altra banda, la part exterior també va agafant forma. Les parets han estat revestides amb un material projectat que un cop aplicat no necessita ser pintat. Ja s’han realitzat els moviments de terres al voltant de la casa per anivellar el terreny i poder executar la pavimentació exterior. Tant al davant de la casa com al darrera com a les sortides de les habitacions hem escollit una peça prefabricada de formigó de 60×40 que esperem trobar plena de vegetació en un futur!

Ara ens falta veure les noves fusteries interiors i exteriors, els banys acabats, la instal·lació del sostre radiant i començar amb el mobiliari.

Aquest divendres 10 d’abril estarem al MACBA col·laborant en el taller de Relatogramas de la Carla Boserman.

La nostra aventura amb aquesta metodologia de documentació, arxiu i socialització va començar durant les assemblees d’organització per a la Trobada anual d’Arquitecturas Colectivas.Allà vam coincidir amb la Carla i ens vam sumar a la seva investigació, primer realitzant dibuixos més intuïtius per acabar teoritzant sobre la recerca de mètodes i suports per a les noves maneres de traspàs de coneixement.

Durant aquest últim any hem introduït els relatogramas en el projecte de definició participativa NouAteneu i vam poder participar al 16 Zemos98 a Sevilla i a l’Idea Camp a Marsella provant el format XXL.

La cooperativa d’arquitectes LaCol és la guanyadora de la setena edició de la beca Ernest Lluch d’investigació i recerca local de Vilassar de Mar, amb el projecte titulat “Recuperem el Vilassar de Mar fabril”. El projecte guanyador vol inventariar, estudiar, descriure i explicar el patrimoni fabril que ha tingut Vilassar de Mar al llarg de la seva història, és a dir, recuperar la memòria històrica d’aquest passat que durant els segles XIX i XX va tenir una forta incidència en la societat vilassarenca.
La beca Ernest Lluch d’investigació i recerca local organitzada per l’Ajuntament, de caràcter biennal i dotada amb 4.000 euros, té l’objectiu de fomentar la investigació sobre Vilassar de Mar i el seu entorn en tots els seus àmbits, principalment en l’aspecte de la història i de la geografia, i del patrimoni cultural i artístic.

Edicions anteriors

La primera edició de la beca, l’any 2002, va premiar el treball de Francesc Caballé “La formació urbana de Vilassar de Mar: de veïnat a nucli consolidat segles XVIII-XIX”, que tenia com a objectiu estudiar la transformació del municipi en aquest període. La segona edició, any 2004, la va guanyar Joan Giménez Blasco amb el treball “De la vela al vapor: els Sust, una nissaga marinera a cavall dels segles XIX i XX”. El guanyador de la tercera edició, any 2006, va ser Lluís Parcerisas i Benedé i el seu projecte “Evolució del paisatge i transformacions del territori a Vilassar de Mar i Vilassar de Dalt des de 1850 a l’actualitat”. El premiat de la quarta edició, any 2008, va ser Josep Riera i Ramon, amb el projecte “Creixement i complexitat. Evolució i canvis en l’estructura demogràfica de Vilassar de Mar, 1939-2007”, l’any 2010 les guanyadores van ser Tate Cabré i Mireia Olivé amb el treball “El Vilassar de Mar dels indians”, i l’any 2012 van ser Miquel Gurrera i Francesc Busquets amb “Vida i mort a l’entorn de la Via Augusta al seu pas per Vilassar de Mar”.

Totes les sòcies de la cooperativa LaCol hem signat el següent manifest, on rebutgem un projecte de llei de cooperatives totalment contrari a l’esperit cooperativista que posa el centre en les persones i en la seva organització. Us animem a donar-hi suport a cooperativistes.net

Molt Honorable Sr. Artur Mas i Gavarró, President de la Generalitat de Catalunya

Il·lustres Portaveus dels Grups Parlamentaris del Parlament de Catalunya

Els sotasignats, ciutadans de Catalunya, cooperativistes molts de nosaltres, volem expressar el nostre profund disgust per la presentació d’un nou Projecte de Llei de cooperatives que qüestiona d’antuvi la pròpia naturalesa de la societat cooperativa, tan arrelada a la realitat i a la historia del país, i compromesa, avui com ahir, en la consecució d’una societat lliure, profundament democràtica socialment i econòmicament, equitativa i solidària.

El Projecte de Llei diu obertament que pretén obrir un ventall de possibilitats perquè les cooperatives s’adaptin al mercat i al mercantilisme dominant, desfigurant les característiques pròpies del cooperativisme, com és la seva naturalesa de societat de persones que s’associen per millorar la seva situació econòmica i social mitjançant una activitat empresarial de base col·lectiva, oferint per contra com a model de referència el de les societats de capital.

És en aquest sentit que proposa reduir a tan sols dues persones el nombre de socis, ampliar el percentatges dels vots ponderats fins al 25% del total de la societat (introduint percentatges de control particular de les societats), reforçar el paper dels col·laboradors no cooperatius, reduir els fons col·lectius dels recursos cooperatius, permetre la repartibilitat d’una part dels mateixos i limitar la capacitat de constituir federacions de cooperatives. Propostes que trenquen directament les institucions bàsiques de les cooperatives i la tradició legislativa catalana mantinguda, sense interrupció, des de la Llei de Bases de la Cooperació de 1934.

Davant d’aquesta proposta de diluir el cooperativisme en un entorn de predomini de les societats de capital, anul·lant la seva naturalesa associativa, col·lectiva, de democràcia econòmica i responsabilitat social, els sotasignats demanem al President que el Govern RETIRI EL PROJECTE DE LLEI DE COOPERATIVES, i en el seu cas als Portantveus dels Grups Parlamentaris que REBUTGIN AQUEST PROJECTE DE LLEI , mantenint en vigència la Llei actual, tot millorant el seu desplegament. En la convicció de que el desenvolupament i enfortiment del cooperativisme és, avui més que mai, un factor imprescindible per garantir la pluralitat econòmica, la creació de treball, la solidaritat social i el progrés d’una cultura ciutadana democràtica i participativa a Catalunya

Barcelona, 23 d’abril de 2014

Si vols iniciar una activitat (botiga, negoci, equipament, associació, etc.) necessites realitzar una sèrie de passos i tràmits. Aquesta activitat vol resoldre tots els dubtes que puguis tenir sobre aquells relacionats amb un local: com buscar local, quines normatives afecten, quines llicències necessites… Inscriu-te a aquest taller i porta totes les preguntes que tinguis. També si ja has vist algun espai envia’ns la informació i mirarem si s’adapta a les teves necessitats.

22 d’abril, 19:00h
Al MOB/Makers Of Barcelona
Carrer Bailèn 11

Activitat gratuïta
Inscripció obligatòria a través de MeetUp fins al dia abans de la sessió.

Per dubtes o si tens algun problema ens pots escriure a info@lacol.coop

El proper dimarts 8 d’abril es presentarà el segon volum de la col·lecció Riera de Magòria, editat pel Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta.

Inventari de Can Batlló: Teixint una història col·lectiva està escrit per diversos autors sota la coordinació de Lacol sota el segell Riera de Magòria.  El llibre dóna una visió panoràmica de Can Batlló, des dels orígens fins al seu futur. El llibre compta amb el pròleg de l’arquitecta Itziar González, que participarà a l’acte de presentació.

Dia i hora: dimarts 8 d’abril del 2014 a les 19 h
Lloc: Sala d’Actes de les Cotxeres de Sants. Plaça Bonet i Muixí, 4a planta.

Índex d’autors
Pròleg, Itziar González
Introducció, LaCol
El barri, la ciutat i la renda, Jordi Ortega Robert
Dels Batlló als Muñoz, Agustí Giralt
Jugant a reporters a la ciutat dels oficis, David Roman, Xavier Corbella
L’afer Batlló: contra la ignomínia i en defensa de la ciutat dels oficis, LaCol
La lluita veïnal d’una vida, Jordi Soler
Dos anys a Can Batlló: somnis que es fan realitat, Josep Marcé
Imaginar Can Mangala, el barri cooperatiu de la Bordeta, Hernán Córdoba-Mendiola, Marc Dalmau
Can Ricart i Can Batlló, Similituds i diferències entre dos gegants invisibles de Barcelona, Zaida Muxí, Josep Maria Montaner
Murs, murets i tanques, Quim Rosell

El proper 4 d’abril estem convidats per l’Associació d’Arquitectura d’Oslo (Norske arkitekters landsforbund) a parlar sobre la situació de l’arquitectura a Espanya i les noves formes d’interpretar la professió i la seva relació amb la societat en aquest moment de crisi que estem vivint.

A la xerrada estem convidats juntament amb Ethel Baraona, com a moderadora i introductora dels temes de debat i amb altres col·lectius, dos de Madrid, Basurama i Zuloark, i dos de Barcelona, Raons Públiques i LaCol. Parlarem de la nostra implicació en la transformació de Can Batlló.

Teniu més informació (en norueg!) a la web de la Norske arkitekters landsforbund.

Zaida Muixí i Josep Maria Montaner escriuen al suplement Espais de la Vanguardia, sobre LaCol.

Creativitat horitzontal i social

Una part del col·lectiu es va organitzar per proposar la seva pròpia línia de projectes finals de carrera

Si hi ha un equip de joves arquitectes que representi l’acte de repensar la praxi arquitectònica que s’explora aquí, és el col·lectiu LaCol, que es va formar el 2009 quan eren estudiants de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i es van agrupar en un local per fer els projectes finals de carrera. En aquest sentit, LaCol va sorgir abans de la moda mediàtica actual dels col·lectius d’arquitectes, i d’entrada va optar per una feina social i creativa. Els joves de LaCol es van associar per donar-se suport entre ells en la crítica d’un cert model professional de despatxos d’arquitectura basats en l’explotació dels joves, als quals es paga poc i molts estan de pràctiques o de becaris, i els exigeixen moltíssimes hores de feina. La seva proposta, com la d’altres col·lectius, és clara i combativa: una concepció no jeràrquica i assembleària de l’estudi i una estructura oberta i flexible que es repensa en cada situació. En el cas de LaCol, s’organitzen per subgrups, amb responsabilitats específiques en determinats projectes, que una vegada a la setmana posen en comú i, en cas de decisions importants, es prenen de manera assembleària.

Aquesta opció social i creativa ha implicat donar prioritat a la col·laboració en activitats de barri i reivindicatives, i a obrir altres camps, més enllà dels convencionals: fer performances (com Mort a l’asfalt, ocupació popular del carrer de Ciceró el 2009), documentals ( Com un gegant invisible, 2012), publicacions (com el llibre que preparen sobre Can Batlló), dissenyar objectes (com la col·lecció gotets, gots que surten de tallar ampolles), organitzar debats (com ara Pensem un altre Can Batlló) o preparar exposicions (com Can Batlló. Despertant el gegant).

Per tot plegat, han tirat endavant una praxi no convencional, social i creativa que s’ha basat a relacionar-se amb el context urbà i social on tenen l’estudi, el barri de Sants. I abans de les feines fetes ja com a arquitectes, és important destacar els projectes finals de carrera que han plantejat. Una part del col·lectiu es va organitzar per proposar la seva pròpia línia de projectes finals de carrera, que consistia a plantejar una alternativa a la línia dominant de nova planta. Centrant-se en edificis existents, tots els projectes incorporen la rehabilitació i la reutilització. No es van plantejar rehabilitacions monumentals d’usos singulars, sinó projectes que consideressin edificis existents com la matèria primera per proposar usos connectats amb necessitats reals de l’entorn. Així, van proposar instituts, guarderies, habitatges, escoles de música en antigues naus fabrils o millorar una estació de trens ampliant-la i no enderrocant-la. Entitats veïnals D’aquesta manera, el projecte final de carrera de Carles Baiges proposava recuperar l’edifici de l’any 1928 de la cooperativa de consum la Lleialtat Santsenca, institució nascuda el 1891, per convertir-la en casal d’entitats veïnals, seguint els suggeriments que havien sorgits dels processos de participació de l’amplíssima plataforma creada amb aquesta finalitat, amb més de cinquanta entitats, tant del barri com nacionals. Gràcies a l’esforç de Baiges s’ha aconseguit que a finals del 2012 ja s’hagi dut a terme el concurs públic per fer la rehabilitació i pugui ser el centre social i cultural que el barri necessita, pel qual fa anys que lluiten i treballen.

El 2011, altres membres de LaCol també van presentar projectes final de carrera que donen un sentit nou a les antigues naus de Can Batlló i en conserven un percentatge més alt del que es va pactar inicialment. El projecte de Pol Massoni transformava l’espai esportiu de l’estació de Magòria i hi afegia un Centre d’Assistència Primària. Els projectes de Lali Daví i Arnau Andrés proposaven funcions noves per reutilitzar les naus industrials, amb un profund sentit de realitat, pensant en programes mixtos que combinessin formació i producció. L’arquitecte Andrés plantejava, per a la nau que va ser prevista per a la desapareguda Conselleria de Medi Ambient, un viver d’empreses cooperatives, reprenent la tradició cooperativista de Sants. El de l’arquitecta Daví era una Escola de Reutilització, on va imaginar un nova classe d’activitat industrial relacionadaamb el reciclatge, la formació, l’autogestió i l’artesania. Aquest projecte va encarar una de les qüestions fonamentals: la reflexió sobre una nova economia participativa, cooperativa i que parteix de la consciència de la finitud dels nostres recursos.

A més dels que ja hem esmentat, són membres de La Col: Eliseu Arrufat, Ari Artigas, Ignacia Bascuñán, Mauro De Carlo, Anna Clemente, Albert Esteva, Santi Facet, Cristina Gamboa, Ernest Garriga, Mirko Gegundez, Laura Lluch, Lluc Hernàndez, Jordi Miró i Núria Vila.

Activisme

Dins de l’activisme, un dels seus work in progress radica en diverses intervencions a Can Batlló, amb la col·laboració de veïns i veïnes. La cessió del Bloc 11 per part de la propietat a l’Ajuntament de Barcelona, i de l’Ajuntament a l’associació de veïns, ha significat l’inici de les activitats. Ambaixò, ja s’ha aconseguit tenir una biblioteca popular i autogestionada, un bar i diverses sales de reunió. Només s’han fet servir materials reciclats i per això han rebut el tercer premi en l’EME3 del 2012; també han rebut ajuda de Cooperació del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya 2012 per a la nova connexió vertical del Bloc 11. El projecte de la nova escala interior fa moltes funcions, ja que permetrà utilitzar l’espai com a sala d’espectacles i per a assemblees i reunions veïnals.

Entre els projectes urbans en què han intervingut destaca el concurs d’una de les portes de Collserola, la de Canyelles, connectada a Can Masdeu, i que van guanyar. Per a aquest projecte van treballar associats amb un altre col·lectiu, Raons Públiques, amb Margherita Galante, David de la Peña i altres col·laboradors. La proposta es basa en una complexa xarxa que denota aquest manera d’entendre la ciutat com a xarxa de relacions i no com d’edificacions: no construir més, menys asfalt i més connexions a peu; sí a la recuperació natural i patrimonial, sí a la intergeneracionalitat i a la cogestió.

En definitiva, LaCol considera que el paper de les i dels arquitectes consisteix a ser un engranatge més en la complexa construcció col·lectiva de la ciutat, per contribuir a millorar la qualitat de vida i ajudar a convertir idees i desitjos en projectes i realitats

De ciudades imaginarias…pero posibles de Disculpen las Molestias