Heu cercat: abril

Dinamitzem els debats de #DecidimBarcelona!

LaCol ha estat seleccionada per dinamitzar els debats del Pla municipal al districte de Sants-Montjuïc. També estem dinamitzant tots els debats en matèria d’habitatge a la ciutat de Barcelona en relació amb el Pla d’Habitatge Digne 2016-2026. El Pla municipal s’elabora a l’inici de cada mandat i estableix les línies prioritàries, els objectius i les actuacions de l’acció del govern. És, per tant, el full de ruta municipal que orienta quin model volem per la nostra ciutat. L’Ajuntament de Barcelona obre un procés de participació ciutadana per construir, pensar i debatre entre tots i totes les actuacions i prioritats dels propers tres anys. Un pas endavant en la construcció col·lectiva d’una ciutat més justa i democràtica.

Podeu registrar-vos a decidim.barcelona, la plataforma de participació digital de l’Ajuntament de Barcelona. És molt senzill i si viviu a Barcelona podreu donar suport, comentar i proposar les mesures del Pla Municipal fins al 9 d’abril. També podeu trobar totes les cites presencials aquí, a les que us convidem a venir.

El principal objectiu d’aquest procés és fer a la ciutadania protagonista dels processos de construcció col·lectiva de la ciutat.

Presentació del projecte Coòpolis

Us volem convidar a la presentació pública del projecte Coòpolis, Espai d’Iniciatives de l’Economia Social de Can Batlló, que tindrà lloc el proper dia 30 d’abril de 2015 a les 18.30h a l’Auditori de Can Batlló, al C/ Constitució 19 de Barcelona.

Coòpolis és un projecte que pretén impulsar i donar suport i assessorament a la creació de projectes de l’economia social i solidària, amb voluntat d’assolir una escala territorial d’àmbit de ciutat.

Es tracta d’un projecte promogut pel veïnat, diverses iniciatives de l’economia social i per part de l’administració pública, desenvolupant-se per a ser ubicat a una de les naus del recinte de Can Batlló.

A l’acte hi intervindran:

  • Hernan Córdoba-Mendiola,
    coordinador del projecte, La Ciutat Invisible SCCL
  • Jordi Estivill,
    membre de la Xarxa d’Economia Solidària
  • Lali Daví,
    membre de La Col SCCL
  • Enric Jara,
    membre de la Plataforma Can Batlló és pel Barri

La Casa Globus a punt de volar!

Aquest mes d’abril emprenem la recta final de la construcció de la Casa Globus, la casa de la Yol, el Carles, l’Albert i la nouvinguda Lila.

Ja hem iniciat les darreres tasques interiors després d’haver fet el replanteig de les portes, la preinstal·lació elèctrica, l’enguixat de les parets, el recrescut del paviment, la col·locació del paviment i l’enrajolat dels banys.

Per altra banda, la part exterior també va agafant forma. Les parets han estat revestides amb un material projectat que un cop aplicat no necessita ser pintat. Ja s’han realitzat els moviments de terres al voltant de la casa per anivellar el terreny i poder executar la pavimentació exterior. Tant al davant de la casa com al darrera com a les sortides de les habitacions hem escollit una peça prefabricada de formigó de 60×40 que esperem trobar plena de vegetació en un futur!

Ara ens falta veure les noves fusteries interiors i exteriors, els banys acabats, la instal·lació del sostre radiant i començar amb el mobiliari.

 

Taller de “relatogramas” al MACBA

aacc-20140709

Aquest divendres 10 d’abril estarem al MACBA col·laborant en el taller de Relatogramas de la Carla Boserman.

La nostra aventura amb aquesta metodologia de documentació, arxiu i socialització va començar durant les assemblees d’organització per a la Trobada anual d’Arquitecturas Colectivas.Allà vam coincidir amb la Carla i ens vam sumar a la seva investigació, primer realitzant dibuixos més intuïtius per acabar teoritzant sobre la recerca de mètodes i suports per a les noves maneres de traspàs de coneixement.

Durant aquest últim any hem introduït els relatogramas en el projecte de definició participativa NouAteneu i vam poder participar al 16 Zemos98 a Sevilla i a l’Idea Camp a Marsella provant el format XXL.

LaCol guanya la beca Ernest Lluch de Vilassar de Mar

La cooperativa d’arquitectes LaCol és la guanyadora de la setena edició de la beca Ernest Lluch d’investigació i recerca local de Vilassar de Mar, amb el projecte titulat “Recuperem el Vilassar de Mar fabril”. El projecte guanyador vol inventariar, estudiar, descriure i explicar el patrimoni fabril que ha tingut Vilassar de Mar al llarg de la seva història, és a dir, recuperar la memòria històrica d’aquest passat que durant els segles XIX i XX va tenir una forta incidència en la societat vilassarenca.
La beca Ernest Lluch d’investigació i recerca local organitzada per l’Ajuntament, de caràcter biennal i dotada amb 4.000 euros, té l’objectiu de fomentar la investigació sobre Vilassar de Mar i el seu entorn en tots els seus àmbits, principalment en l’aspecte de la història i de la geografia, i del patrimoni cultural i artístic.

Edicions anteriors

La primera edició de la beca, l’any 2002, va premiar el treball de Francesc Caballé “La formació urbana de Vilassar de Mar: de veïnat a nucli consolidat segles XVIII-XIX”, que tenia com a objectiu estudiar la transformació del municipi en aquest període. La segona edició, any 2004, la va guanyar Joan Giménez Blasco amb el treball “De la vela al vapor: els Sust, una nissaga marinera a cavall dels segles XIX i XX”. El guanyador de la tercera edició, any 2006, va ser Lluís Parcerisas i Benedé i el seu projecte “Evolució del paisatge i transformacions del territori a Vilassar de Mar i Vilassar de Dalt des de 1850 a l’actualitat”. El premiat de la quarta edició, any 2008, va ser Josep Riera i Ramon, amb el projecte “Creixement i complexitat. Evolució i canvis en l’estructura demogràfica de Vilassar de Mar, 1939-2007”, l’any 2010 les guanyadores van ser Tate Cabré i Mireia Olivé amb el treball “El Vilassar de Mar dels indians”, i l’any 2012 van ser Miquel Gurrera i Francesc Busquets amb “Vida i mort a l’entorn de la Via Augusta al seu pas per Vilassar de Mar”.

LaCol exigim la retirada del projecte de llei de cooperatives

Totes les sòcies de la cooperativa LaCol hem signat el següent manifest, on rebutgem un projecte de llei de cooperatives totalment contrari a l’esperit cooperativista que posa el centre en les persones i en la seva organització. Us animem a donar-hi suport a cooperativistes.net

 

Molt Honorable Sr. Artur Mas i Gavarró, President de la Generalitat de Catalunya

Il·lustres Portaveus dels Grups Parlamentaris del Parlament de Catalunya

Els sotasignats, ciutadans de Catalunya, cooperativistes molts de nosaltres, volem expressar el nostre profund disgust per la presentació d’un nou Projecte de Llei de cooperatives que qüestiona d’antuvi la pròpia naturalesa de la societat cooperativa, tan arrelada a la realitat i a la historia del país, i compromesa, avui com ahir, en la consecució d’una societat lliure, profundament democràtica socialment i econòmicament, equitativa i solidària.

El Projecte de Llei diu obertament que pretén obrir un ventall de possibilitats perquè les cooperatives s’adaptin al mercat i al mercantilisme dominant, desfigurant les característiques pròpies del cooperativisme, com és la seva naturalesa de societat de persones que s’associen per millorar la seva situació econòmica i social mitjançant una activitat empresarial de base col·lectiva, oferint per contra com a model de referència el de les societats de capital.

És en aquest sentit que proposa reduir a tan sols dues persones el nombre de socis, ampliar el percentatges dels vots ponderats fins al 25% del total de la societat (introduint percentatges de control particular de les societats), reforçar el paper dels col·laboradors no cooperatius, reduir els fons col·lectius dels recursos cooperatius, permetre la repartibilitat d’una part dels mateixos i limitar la capacitat de constituir federacions de cooperatives. Propostes que trenquen directament les institucions bàsiques de les cooperatives i la tradició legislativa catalana mantinguda, sense interrupció, des de la Llei de Bases de la Cooperació de 1934.

Davant d’aquesta proposta de diluir el cooperativisme en un entorn de predomini de les societats de capital, anul·lant la seva naturalesa associativa, col·lectiva, de democràcia econòmica i responsabilitat social, els sotasignats demanem al President que el Govern RETIRI EL PROJECTE DE LLEI DE COOPERATIVES, i en el seu cas als Portantveus dels Grups Parlamentaris que REBUTGIN AQUEST PROJECTE DE LLEI , mantenint en vigència la Llei actual, tot millorant el seu desplegament. En la convicció de que el desenvolupament i enfortiment del cooperativisme és, avui més que mai, un factor imprescindible per garantir la pluralitat econòmica, la creació de treball, la solidaritat social i el progrés d’una cultura ciutadana democràtica i participativa a Catalunya

Barcelona, 23 d’abril de 2014

PorIdentidad

Xerrada-taller: com iniciar una activitat en un local

cartell
Si vols iniciar una activitat (botiga, negoci, equipament, associació, etc.) necessites realitzar una sèrie de passos i tràmits. Aquesta activitat vol resoldre tots els dubtes que puguis tenir sobre aquells relacionats amb un local: com buscar local, quines normatives afecten, quines llicències necessites… Inscriu-te a aquest taller i porta totes les preguntes que tinguis. També si ja has vist algun espai envia’ns la informació i mirarem si s’adapta a les teves necessitats.

22 d’abril, 19:00h
Al MOB/Makers Of Barcelona
Carrer Bailèn 11

Activitat gratuïta
Inscripció obligatòria a través de MeetUp fins al dia abans de la sessió.

Per dubtes o si tens algun problema ens pots escriure a info@lacol.coop

boto

Presentació del llibre Inventari de Can Batlló: Teixint una història col·lectiva

El proper dimarts 8 d’abril es presentarà el segon volum de la col·lecció Riera de Magòria, editat pel Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta.

Inventari de Can Batlló: Teixint una història col·lectiva està escrit per diversos autors sota la coordinació de Lacol sota el segell Riera de Magòria.  El llibre dóna una visió panoràmica de Can Batlló, des dels orígens fins al seu futur. El llibre compta amb el pròleg de l’arquitecta Itziar González, que participarà a l’acte de presentació.

Dia i hora: dimarts 8 d’abril del 2014 a les 19 h
Lloc: Sala d’Actes de les Cotxeres de Sants. Plaça Bonet i Muixí, 4a planta.

Índex d’autors
Pròleg, Itziar González
Introducció, LaCol
El barri, la ciutat i la renda, Jordi Ortega Robert
Dels Batlló als Muñoz, Agustí Giralt
Jugant a reporters a la ciutat dels oficis, David Roman, Xavier Corbella
L’afer Batlló: contra la ignomínia i en defensa de la ciutat dels oficis, LaCol
La lluita veïnal d’una vida, Jordi Soler
Dos anys a Can Batlló: somnis que es fan realitat, Josep Marcé
Imaginar Can Mangala, el barri cooperatiu de la Bordeta, Hernán Córdoba-Mendiola, Marc Dalmau
Can Ricart i Can Batlló, Similituds i diferències entre dos gegants invisibles de Barcelona, Zaida Muxí, Josep Maria Montaner
Murs, murets i tanques, Quim Rosell

LaCol convidada a Noruega

El proper 4 d’abril estem convidats per l’Associació d’Arquitectura d’Oslo (Norske arkitekters landsforbund) a parlar sobre la situació de l’arquitectura a Espanya i les noves formes d’interpretar la professió i la seva relació amb la societat en aquest moment de crisi que estem vivint.

A la xerrada estem convidats juntament amb Ethel Baraona, com a moderadora i introductora dels temes de debat i amb altres col·lectius, dos de Madrid, Basurama i Zuloark, i dos de Barcelona, Raons Públiques i LaCol. Parlarem de la nostra implicació en la transformació de Can Batlló.

Teniu més informació (en norueg!) a la web de la Norske arkitekters landsforbund.

480px-Norske_arkitekters_landsforbund_logo

 

“Creativitat horitzontal i social”, LaCol a La Vanguardia

Zaida Muixí i Josep Maria Montaner escriuen al suplement Espais de la Vanguardia, sobre LaCol.

Creativitat horitzontal i social

Una part del col·lectiu es va organitzar per proposar la seva pròpia línia de projectes finals de carrera

Si hi ha un equip de joves arquitectes que representi l’acte de repensar la praxi arquitectònica que s’explora aquí, és el col·lectiu LaCol, que es va formar el 2009 quan eren estudiants de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i es van agrupar en un local per fer els projectes finals de carrera. En aquest sentit, LaCol va sorgir abans de la moda mediàtica actual dels col·lectius d’arquitectes, i d’entrada va optar per una feina social i creativa. Els joves de LaCol es van associar per donar-se suport entre ells en la crítica d’un cert model professional de despatxos d’arquitectura basats en l’explotació dels joves, als quals es paga poc i molts estan de pràctiques o de becaris, i els exigeixen moltíssimes hores de feina. La seva proposta, com la d’altres col·lectius, és clara i combativa: una concepció no jeràrquica i assembleària de l’estudi i una estructura oberta i flexible que es repensa en cada situació. En el cas de LaCol, s’organitzen per subgrups, amb responsabilitats específiques en determinats projectes, que una vegada a la setmana posen en comú i, en cas de decisions importants, es prenen de manera assembleària.

Aquesta opció social i creativa ha implicat donar prioritat a la col·laboració en activitats de barri i reivindicatives, i a obrir altres camps, més enllà dels convencionals: fer performances (com Mort a l’asfalt, ocupació popular del carrer de Ciceró el 2009), documentals ( Com un gegant invisible, 2012), publicacions (com el llibre que preparen sobre Can Batlló), dissenyar objectes (com la col·lecció gotets, gots que surten de tallar ampolles), organitzar debats (com ara Pensem un altre Can Batlló) o preparar exposicions (com Can Batlló. Despertant el gegant).

Per tot plegat, han tirat endavant una praxi no convencional, social i creativa que s’ha basat a relacionar-se amb el context urbà i social on tenen l’estudi, el barri de Sants. I abans de les feines fetes ja com a arquitectes, és important destacar els projectes finals de carrera que han plantejat. Una part del col·lectiu es va organitzar per proposar la seva pròpia línia de projectes finals de carrera, que consistia a plantejar una alternativa a la línia dominant de nova planta. Centrant-se en edificis existents, tots els projectes incorporen la rehabilitació i la reutilització. No es van plantejar rehabilitacions monumentals d’usos singulars, sinó projectes que consideressin edificis existents com la matèria primera per proposar usos connectats amb necessitats reals de l’entorn. Així, van proposar instituts, guarderies, habitatges, escoles de música en antigues naus fabrils o millorar una estació de trens ampliant-la i no enderrocant-la. Entitats veïnals D’aquesta manera, el projecte final de carrera de Carles Baiges proposava recuperar l’edifici de l’any 1928 de la cooperativa de consum la Lleialtat Santsenca, institució nascuda el 1891, per convertir-la en casal d’entitats veïnals, seguint els suggeriments que havien sorgits dels processos de participació de l’amplíssima plataforma creada amb aquesta finalitat, amb més de cinquanta entitats, tant del barri com nacionals. Gràcies a l’esforç de Baiges s’ha aconseguit que a finals del 2012 ja s’hagi dut a terme el concurs públic per fer la rehabilitació i pugui ser el centre social i cultural que el barri necessita, pel qual fa anys que lluiten i treballen.

El 2011, altres membres de LaCol també van presentar projectes final de carrera que donen un sentit nou a les antigues naus de Can Batlló i en conserven un percentatge més alt del que es va pactar inicialment. El projecte de Pol Massoni transformava l’espai esportiu de l’estació de Magòria i hi afegia un Centre d’Assistència Primària. Els projectes de Lali Daví i Arnau Andrés proposaven funcions noves per reutilitzar les naus industrials, amb un profund sentit de realitat, pensant en programes mixtos que combinessin formació i producció. L’arquitecte Andrés plantejava, per a la nau que va ser prevista per a la desapareguda Conselleria de Medi Ambient, un viver d’empreses cooperatives, reprenent la tradició cooperativista de Sants. El de l’arquitecta Daví era una Escola de Reutilització, on va imaginar un nova classe d’activitat industrial relacionadaamb el reciclatge, la formació, l’autogestió i l’artesania. Aquest projecte va encarar una de les qüestions fonamentals: la reflexió sobre una nova economia participativa, cooperativa i que parteix de la consciència de la finitud dels nostres recursos.

A més dels que ja hem esmentat, són membres de La Col: Eliseu Arrufat, Ari Artigas, Ignacia Bascuñán, Mauro De Carlo, Anna Clemente, Albert Esteva, Santi Facet, Cristina Gamboa, Ernest Garriga, Mirko Gegundez, Laura Lluch, Lluc Hernàndez, Jordi Miró i Núria Vila.

Activisme

Dins de l’activisme, un dels seus work in progress radica en diverses intervencions a Can Batlló, amb la col·laboració de veïns i veïnes. La cessió del Bloc 11 per part de la propietat a l’Ajuntament de Barcelona, i de l’Ajuntament a l’associació de veïns, ha significat l’inici de les activitats. Ambaixò, ja s’ha aconseguit tenir una biblioteca popular i autogestionada, un bar i diverses sales de reunió. Només s’han fet servir materials reciclats i per això han rebut el tercer premi en l’EME3 del 2012; també han rebut ajuda de Cooperació del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya 2012 per a la nova connexió vertical del Bloc 11. El projecte de la nova escala interior fa moltes funcions, ja que permetrà utilitzar l’espai com a sala d’espectacles i per a assemblees i reunions veïnals.

Entre els projectes urbans en què han intervingut destaca el concurs d’una de les portes de Collserola, la de Canyelles, connectada a Can Masdeu, i que van guanyar. Per a aquest projecte van treballar associats amb un altre col·lectiu, Raons Públiques, amb Margherita Galante, David de la Peña i altres col·laboradors. La proposta es basa en una complexa xarxa que denota aquest manera d’entendre la ciutat com a xarxa de relacions i no com d’edificacions: no construir més, menys asfalt i més connexions a peu; sí a la recuperació natural i patrimonial, sí a la intergeneracionalitat i a la cogestió.

En definitiva, LaCol considera que el paper de les i dels arquitectes consisteix a ser un engranatge més en la complexa construcció col·lectiva de la ciutat, per contribuir a millorar la qualitat de vida i ajudar a convertir idees i desitjos en projectes i realitats

Reflexió i entrevista a LaCol de Disculpen las Molestias

De ciudades imaginarias…pero posibles de Disculpen las Molestias

“Como un gigante invisible, escondido tras los muros. Así es como han querido definir a Can Batlló los artífices de este documental que hace unas semanas se presentaba en el COAC. ’Com un Gegant Invisible. Can Batlló i les Ciutats Imaginàries’, realizado por LaCol y Panóptica, reflexiona de forma crítica acerca de la ciudad contemporánea a través del caso específico del recinto fabril de Can Batlló, un espacio con una larga historia de reivindicación vecinal y que actualmente se encuentra en proceso de reapropiación por parte de la ciudadanía. Tras 35 años esperando a que se cumpliera la promesa de dotar de equipamientos y espacios verdes al barrio de la Bordeta, los vecinos se agruparon en la plataforma Recuperem Can Batlló y le dieron un ultimatum al ayuntamiento para que cumpliera lo que se había prometido en el Pla General Metropolità de 1976: si en junio de 2011 no habían comenzado las obras en el recinto, los vecinos entrarían a Can Batlló y comenzarían a construir los equipamientos por sí mismos. Así fue como se logró la cesión de una nave, el Bloque 11, que actualmente funciona gracias al esfuerzo de todos los vecinos. 
En el documental se analiza, a través de las voces de arquitectos, urbanistas, historiadores y vecinos, no solo la experiencia de Can Batlló, sino también cuáles han sido los intereses y las estrategias que ha habido detrás de las transformaciones urbanísticas de Barcelona durante los últimos 30 años. Pero no sólo eso, también hay una mirada al futuro y, sobre todo, a un futuro en el que otras Barcelonas posibles dejen de ser ciudades imaginarias. Hablamos con los miembros del colectivo de arquitectos LaCol para que nos cuenten algo más sobre este proyecto.
En el documental incidís bastante en el hecho de que uno de los factores del cambio es que la ciudadanía deje de suponer que el gobierno tiene que hacerlo todo y empiece a participar más en las decisiones sobre el lugar que habita. ¿Qué se puede hacer para conseguir que el ciudadano de a pie se motive para participar y esforzarse en cambiar su entorno urbano? ¿Algunas tácticas o estrategias?
Para motivarse hay que conocer el ámbito en el que se quiere actuar. Debería de hacerse más pedagogía sobre los mecanismos del sistema, destaparlos, anunciarlos. Ser más transparentes en general para tomar así consciencia del impacto real de nuestras decisiones como ciudadanos. Con estos mecanismos fomentaríamos la autocrítica. La divulgación de procesos que combaten el sedentarismo, físico e ideológico en pro de la auto-organización, y el aprovechamiento de las redes son también resultado del conocimiento del medio político-social en el que vivimos. Para ello no hay que viajar ni estar todo el día conectado, basta con que cada individuo preste atención al entorno local en el que vive y comprenda la influencia de la cotidianidad en el transcurso de los días. “¿Quieres ser ciudadano, o cliente pasivo del orden urbano? La ciudad es para quien se la trabaja” (Itziar González).
Aparte de Can Batlló, ¿podéis identificar en Barcelona otros edificios o instalaciones abandonadas y susceptibles de ser ocupados o intervenidos por la ciudadanía?
Todo aquello susceptible de resolver necesidades, demandas sociales. Por demandas sociales no sólo se entienden equipamientos y arbolado, sino todo aquello que influye en nuestras vidas, a todos los niveles: combinación de pequeña y mediana industria con residencia, complejidad de usos en un mismo enclave, megáfonos culturales y artísticos, etc.
El contexto actual de crisis, como se dice en el documental, favorece que la gente se plantee la autogestión. ¿Tenemos que tocar mucho más fondo, necesitamos que la crisis se agudice aún más, para que esa tendencia se extienda también? 
No. Ya hemos tocado fondo, y más de lo que creemos. Debemos desarrollar y mantener el ejercicio democrático. De hecho nunca se ha dejado de ejercer por algunas minorías, de proponer alternativas que cíclicamente afloran y vuelven a estar de moda. Y es este concepto de “estar de moda” el que debería ponerse en crisis por su connotación efímera, las personas vivimos más tiempo de lo que dura un período electoral o un eslógan nacido del márqueting. La sustitución de la burocracia por la transparencia y exposición de temas en asambleas abiertas a cualquiera que se comprometa con la causa obliga al reciclaje continuo e introducción de problemáticas simultáneas al proceso. De este modo, la autogestión es una vía que asegura la adaptación a los cambios y, por tanto, es intrínsecamente evolutiva. Pocos pasos, pero siempre hacia adelante. La administración, un modelo jerárquico y burocrático, da grandes pasos que conducen a la inadaptación, generando incluso la obligación a adaptarse, y que muchas veces resultan involutivos.
¿Qué le diríais a la administración pública sobre la gestión y uso que se está haciendo de los espacios públicos en Barcelona? ¿Qué 3 sugerencias le haríais respecto a la cuestión urbanística?  
Ese espacio que se empeñan en vender como público lo han convertido en espacio estatal (¿en qué momento fue legítimo que los administradores de los recursos del pueblo comercien con el erario público?) y que el espacio coloquialmente conocido como público, es más preciso llamarlo libre. Deberíamos liberar este espacio público e introducirlo al código de comportamiento vecinal y no de consumo o de maquillaje turista. Adaptarlo a las necesidades locales del mismo. La homogeneización de las ordenanzas no refleja la diversidad de la ciudadanía. Somos muchos y no somos iguales. Y nuestras tres sugerencias serían: 1) Hacer una convocatoria popular para demoler el hotel Vela y aprovechar los escombros para tapar el puerto de lujo que están construyendo en el Port Vell; 2) Siempre en términos de ciudad y no personales: si se quieren aplicar criterios de densificación para derruir barrios de “casas baratas” como la Colònia Castells o el Bon Pastor (alrededor de 40 viv/Ha), ¿por qué no hacerlo también con los barrios de más baja densidad como Pedralbes (alrededor de las 17 viv/Ha)? 3) Que el premio del bingo en Eurovegas sea una ruta virtual de lo que fue y pudo haber sido el parque agrario y fluvial del Besòs, vamos, como es hoy.
¿Dónde se puede ver el documental actualmente? 
Queremos moverlo por universidades, centros sociales, festivales, instituciones y todos los espacios en los que creamos que tiene sentido. Por el momento lo hemos proyectado en las demarcaciones del COAC de Barcelona y Tarragona. Para verlo online pasará un poco más de tiempo, ya que creemos importante poder acompañar al documental en la medida de lo posible. Aunque nuestra intención es que más adelante se puede ver en internet.”

Estrenat el documental “Com un gegant invisible. Can Batlló i les ciutats imaginàries.”

LaCol i Panóptica presenten el documental
COM UN GEGANT INVISIBLE. CAN BATLLÓ I LES CIUTATS IMAGINÀRIES. 

Can Batlló, com un gegant invisible, amagat darrere els murs. Un recinte pendent de transformació i objecte de la revindicació i la lluita veïnal des de fa molts anys, actualment en procés de reapropiació per part de la ciutadania. Ens preguntem sobre quines són les regles del joc, els actors, interessos i estratègies que han dictat les transformacions urbanes a la Barcelona dels últims trenta anys i que ens han portat a la Barcelona actual, al Can Batlló de la propietat privada enfront el Can Batlló per la ciutat. Ens preguntem sobre el futur i sobre les altres Barcelones possibles. Un documental sobre Can Batlló i les ciutats imaginàries.
Des de l’entrada veïnal al recinte fabril de Can Batlló (www.canbatllo.org) l’11 de juny del 2011, hem estat realitzant aquest documental, i ara, un any després, el presentem al nou auditori del Bloc11. Podeu veure’n una pinzellada aquí: http://vimeo.com/40859641
Els passis del documental van ser als següents espais:
Auditori Bloc11 Can Batlló | 17 juny | 17.30h
c/ Constitució 19, La Bordeta, Sants. Metro Sants Estació, L1-L3, o FGC estació Magòria-La Campana 
Sala Actes COAC | 18 juny | 19.30h
Plaça Nova 5, Ciutat Vella

Properament informarem dels futurs passis del documental.