La Raval habitatge cooperatiu [en progrés]

Cooperatiu, Habitatge

ANY: 2018-2019

CLIENT: La Raval

EMPLAÇAMENT: Plaça de l'Hospital, Manresa

SUPERFÍCIE: 1.800 m²

COL.LABORADORS: M7 Enginyers, AumedesDAP i Societat Orgànica

“La cooperativa d’habitatges La Raval és un projecte que té com a principis la vida comunitària i l’habitatge com a bé d’ús i neix per fer realitat un projecte d’habitatge cooperatiu intergeneracional urbà en cessió d’ús, en concret, al barri antic de Manresa. Està format per un grup de persones heterogeni d’edats compreses entre els 2 i els 72 anys de vida que vol viure i conviure al barri vell de Manresa tot establint aliances amb entitats del territori. La Raval aposta per un model de convivència i un grau de comunitat alt, amb uns espais privats i uns espais comunitaris, per un model de cures, criança i suport mutu, per un model de mobilitat sostenible, i per un model de finançament ètic. Ni teu, ni meu: Nostre.”

El projecte s’està desenvolupant a través d’un acompanyament de la fundació La Dinamo, juntament amb La Ciutat Invisible. L’edifici s’ubica en un indret molt identitari, al mig del barri vell de Manresa, a tocar de la plaça de l’Hospital i molt a prop del conjunt històric del Segre. Es tracta d’un àmbit pendent d’una gran transformació entorn l’antic edifici de les Forces Hidroelèctriques del Segre -l’Anònima- i dels espais lliures immediats, que han de passar a ser d’ús públic, i han de contribuir a la regeneració urbana, tant física, social com econòmica, del nucli antic de la ciutat de Manresa. La implantació de l’edifici vol reconèixer l’emplaçament i potenciar la connexió de la Plaça de l’Hospital i l’Anònima a través del passatge lateral.

La idea principal del projecte s’explica amb la secció longitudinal i la seva relació amb l’entorn a través de l’escalonament de l’edifici, seguint la topografia del terreny i la ubicació dels usos segons les diverses cotes. El programa es defineix des dels seus inicis a través de l’articulació de dos usos principals: els espais comunitaris i els 18 habitatges. S’ha fet un treball col·lectiu per a la definició i priorització de les necessitats del projecte cooperatiu, així com la seva relació amb l’entorn. Partint d’aquest treball previ, els espais comunitaris principals s’ubiquen a les plantes inferiors, en contacte amb el carrer, per fomentar la permeabilitat de l’edifici a l’entorn. Així, s’entenen els espais comunitaris com a espais intermedis entre l’àmbit públic (el carrer) i el privat (habitatge), espais de transició entre l’exterior i l’interior. La secció també ens mostra el pati central, element vertebrador del projecte, que travessa i uneix verticalment tot l’edifici, connectant i permetent relacions visuals entre totes les plantes. Els habitatges s’articulen al voltant d’aquest pati central. Les circulacions i l’accés als habitatges i espais comunitaris es realitzen a través del pati. Atenent la diversitat i necessitats del col·lectiu, es proposen diferents mides d’habitatges. Hi ha 3 tipologies principals: petita (S), que oscil·la entre els 45 i els 55 m²; mitjana (M), entre 62 i 67 m² i gran (L) de 72 m² i 85 m² de superfície útil. Es projecta l’edifici cooperatiu pensant en què pugui adaptar-se als canvis vitals de les persones que l’ocupen, i de les necessitats pròpies dels individus, que s’aniran modificant al llarg del temps. Es planteja que sigui més flexible respecte els projectes d’habitatge col·lectiu convencionals, ja que funciona com una sola unitat i no com una agregació d’elements individuals. Per aconseguir-ho, la distribució dels habitatges presenta certa flexibilitat, perquè puguin variar de mida total agregant o segregant alguna estança.

L’estratègia energètica principal és la de reduir la demanda mitjançant sistemes passius i l’element que ens permet aconseguir-ho és el pati: a l’hivern l’atri funcionarà com un hivernacle, captant la màxima radiació solar des de la planta cinquena i coberta i transmetent-la de dalt cap a baix mitjançant un gran ventilador que mourà l’aire molt lentament. La renovació d’aire dels habitatges es farà a través del pati, que estarà uns quants graus per sobre l’aire exterior. A l’estiu el pati s’obrirà i es cobrirà amb una manta tèrmica, evitant que la calor entri i baixi, i per efecte venturi es generarà moviment d’aire fresc de la planta baixa fins a la coberta. A la nit, es potenciarà el moviment d’aire a través de la ventilació creuada dels habitatges. Per altra banda i per minimitzar les pèrdues energètiques s’ha pensat en un edifici compacte i molt ben aïllat tèrmicament, amb materials que potenciïn la inèrcia tèrmica. Per evitar grans moviments de terra, s’ha reduït la superfície d’aparcament, fet que promou la reducció de l’ús del cotxe i potencia l’ús de vehicles compartits.